dissabte, 28 de juny del 2008
El 2013 centenari de la Ela Geminada
Va ser l'any 1913 quan l'Institut d'Estudis Catalans va establir el caràcter de la Ela Geminada (L·L) com a normatiu per a la representació d'un determinat so de la llengua catalana. Aquest és l'únic signe que identifica tipogràficament la nostra llengua de la resta d'idiomes. Es pot dir que aquest dígraf és una singularitat identitària.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
El gascó, dialecte de l'occità també té el punt volat. "Toma castaña, chupate ésta"
Con·husa
Leclercq, Joan-Marc."Ucraïna". Institut d'Estudis Occitans, 2006
Esperança
No heu llegit bé el text. És el dígraf de la ela geminada el signe que només hi ha una llengua al món que el té. No el punt volat, que existia fa més d'un segle, que el gascó utilitza en el dígraf n·h i que s'utilitzava, per exemple, en la transcripció de textos lapidaris per separar paraules. En aquest sentit, la ela geminada és una singularitat identitària a diferència de la ena palatal (ñ) que no és un signe que només tingui el castellà (Hi ha algun altre idioma que també utilitza aquest mateix signe). Per tant, "ni tomo castaña, ni me chupo ésta" i "la cagaste Burlan Kaster" :).
L'idioma wolof, d'Etiòpia, utilitza la ena palatal (ñ) igual que en castellà. Uns deu milions de persones en el món parlen el català. També són uns deu milions de persones en el món el parlants del wolof, una de les llengües més utilitzades a Etiòpia. "El wolof té una fonologia relativament fàcil i utilitza la grafia `ñ´ per al mateix so que el castellà", explica el professor José María García-Miguel Gallego. Segons aquest investigador, aquesta llengua és "fàcil de llegir i pronunciar", malgrat que considera que la seva gramàtica és "més complexa". "El temps, la persona i el gènere del verb el representen amb paraules auxiliars", afegeix.
Publica un comentari a l'entrada