Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L·L. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L·L. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de desembre del 2010

Un punt volat massa volat



Cartell anunciador d'un míting, Barcelona, 1934. L'últim a intervenir serà Marcel·lí Domingo

dissabte, 22 de novembre del 2008

Les grafies l·l

BADIA i MARGARIT, Antoni M. Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994. Pàgines 761-763.


NOTA: A la llista (no exhaustiva) de mots amb l·l, on diu
al·ludir
al·lucinar
probablement hauria de dir:
al·lucinar
al·ludir
On diu: col·lissió, probablement hauria de dir col·lisió.
BADIA, Jordi; BRUGAROLAS, Núria; TORNÉ, Rafel; i FARGAS, Xavier. El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català. Edicions Castellnou, Barcelona, 1997. Pàgines 84-86.




dimecres, 1 d’octubre del 2008

Carta al Director d'EL PAÍS sobre el punt volat (13/03/1998)


dissabte, 28 de juny del 2008

El 2013 centenari de la Ela Geminada

Va ser l'any 1913 quan l'Institut d'Estudis Catalans va establir el caràcter de la Ela Geminada (L·L) com a normatiu per a la representació d'un determinat so de la llengua catalana. Aquest és l'únic signe que identifica tipogràficament la nostra llengua de la resta d'idiomes. Es pot dir que aquest dígraf és una singularitat identitària.