dijous, 23 d’agost del 2012

Mossos d'Esquadra sense número d'identitat professional ni uniforme de gala


L’article únic del decret, 217/2008, de 4 de novembre, sobre la utilització del número d’identitat professional en determinades peces dels uniformes de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra diu:

Les peces visibles dels uniformes de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, que portin posades a la part superior del cos els funcionaris i les funcionàries, han de tenir incorporada, a la part davantera superior dreta, una veta adherent de color blau marí de 2 cm d’ample i 5 cm de llarg, en la qual ha de constar el número d’identitat professional.”

La segona part de l’article exclou, únicament, els uniformes de gala. Per tant, d’acord amb la normativa vigent, la manca d’identificació d'aquests agents davant el Palau de la Generalitat de Catalunya sembla il·legal. Preguntat educadament l'agent de l'esquerra de la foto sobre quin era la raó de no portar el seu número de TIP em va respondre si tenia alguna pregunta més a fer-li i, a continuació, em va enviar, gestualment i poc educadament, a pastar fang.

L'honorable conseller Felip Puig acostuma a posar com a excusa que l’armilla antitrauma (aquesta mena d’armilla antibales pensada per cops, objectes contundents, etc.) dificulta portar visible el número de TIP. Aquesta excusa no és suficient per incomplir un decret vigent prou clar. Un conseller hauria de donar exemple en el compliment de la llei.

diumenge, 12 d’agost del 2012

A l'atenció de la República Socialista del Vietnam: "El Tonkín, tierra que pudo y debió ser española". José Mª Areilza i Fernando Mª Castiella, Reivindicaciones de España, Editora Nacional, Madrid, 1941.


Portada del llibre de José Mª Areilza, Consejero Nacional, i Fernando Mª Castiella, Catedràtico de Derecho Internacional, Reivindicaciones de España, Editora Nacional, Instituto de Estudios Políticos, Madrid, agosto 1941, dibuixos de Manuel Ammann, 632 pàgs.

Portadelles inicials, dibuixos de Manuel Ammann.


Campaña hispano-francesa de Conchinchina, gravat de la pàgina 60.

El Tonkín, tierra que pudo y debió ser española, gravat de la pàgina 72.
Emplazamiento de algunas bases que pudo lograr España en la entrada del Mar Rojo, gravats de les pàgines 76 i 80.

Pàgina 93 del llibre amb la llista de "las actuales (1941) reivindicaciones de España".

Portadelles finals, dibuixos de Manuel Ammann.

divendres, 10 d’agost del 2012

El més gran escultor català del segle XX viu a l'únic barri barcelonès sense cap escultura pública


A finals del segle passat el diari de més tirada de Catalunya, juntament amb una important ràdio i una editorial, van fer una enquesta sobre quin era l'artista viu català més important del segle XX. Segons aquesta enquesta aquest artista era l'escultor i pintor Josep Maria Subirachs.

Subirachs és sens dubte l'escultor més famós de Catalunya i, molt probablement l'escultor amb més escultures públiques a Barcelona (Sagrada Família, Ajuntament de Barcelona, Plaça de Catalunya...). Actualment aquest artista viu a l'únic barri del seu districte i, probablement de tot Barcelona, que no té cap escultura pública, ni seva ni de cap altre escultor: Sant Genís dels Agudells.