divendres, 24 de desembre de 2010

No cal ser nacionalista per defensar Catalunya

Anunci a tota pàgina del Govern del Districte de Columbia i de l'Oficina de Drets Humans, en un diari de Washington en espanyol (Herencia Hispana. Washington Hispanic, 8/10/2010, pàg 10) sobre la Llei d'Accès Lingüístic on es defensen els drets de les persones que parlen poc o no res d'anglès.

Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'història contemporània a la UAB, publica a l'AVUI d'avui (24/12/2010, pàg. 25) un article ("Còmplices genocides") on argumenta que el nacionalisme espanyol (PP i Ciutadans) està intentant eliminar, substituir o inutilitzar la llengua i cultura catalanes "per poder continuar espoliant-nos, quedant-se els nostres diners, afavorint els seus territoris a partir dels recursos que prenen de la nostra terra, del fruit del nostre treball". A l'article hi ha una afirmació que em sembla evident: "Cap persona mínimament culta pot creure's que el castellà estigui en perill a Catalunya o el món, o pot no veure que sense protecció perilla la supervivència de la llengua i cultura catalanes".

Al mateix diari, a la pàgina del costat, es publica un altre article ("Contra els nacionalismes?"), d'un altre historiador, l'actual diputat del PSC, Joaquim Nadal i Farreras. On defensa la idea que és preferible afirmar la nació que contraposar el nacionalisme espanyol i el nacionalisme català. Explica Nadal com Einstein va recomanar a Rafael Campalans prescindir del nom funest de nacionalisme quan aquest li explicava el seu socialisme nacionalista.

Crec també, com Einstein el 1923, que el nom nacionalista era (i és ara) funest, que per ser partidari de l'assoliment de les màximes cotes d'autogovern per als catalans, per defensar el dret a decidir de la nació catalana, per ser independentista o federalista català no només no és necessari ser o dir-se nacionalista, sinó que més aviat és un estorb. La immensa majoria dels que es diuen nacionalistes catalans no tenen cap actitud intransigent, ni xenòfoba, ni expansionista o imperialista. Admiren la llengua espanyola que llegeixen,entenen i parlen quan és necessari i els agradaria tenir als espanyols com a bons veïns. Malauradament, no es pot dir el mateix d'alguns nacionalistes espanyols que consideren Catalunya com a propietat seva i justifiquen el genocidi de la llengua i la cultura catalana com ho justifica el maltractador ("La maté porque era mia").

Hi ha catalans que ens desagrada profundament la paraula nacionalista i creiem que Catalunya és una nació i els catalans tenim dret a decidir i podem decidir ser independents o federar-nos amb altres pobles de la península. No és necessari (ni convenient) ser nacionalista per creure que un Estat federal, en una Europa federal, en un món federal seria, probablement la millor solució per a Catalunya. Igual que pensem que la millor solució per al català seria aconseguir ampliar l'ús oficial i social del català. El català hauria de tenir el mateix pes a Catalunya que l'anglès té als Estat Units d'Amèrica on, per cert, el castellà és en molts llocs una segona llengua i on hi ha lleis que prtegeixen els drets de les persones que no parlen anglès o el parlen molt poc. (Mireu l'anunci a tota pàgina del Govern del Districte de Columbia i de l'Oficina de Drets Humans, en un diari de Washington en espanyol, Herencia Hispana, sobre la Llei d'Accès Lingüístic on es defensen els drets de les persones que parlen poc o no res d'anglès.)