Hi ha una campanya publicitària que diu: "Probablement déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida"
Si es diu "probablement" és perquè ni s'ha provat la inexistència de Déu ni es provarà mai. Les inexistències no es poden provar. Podem provar o demostrar, en alguns casos, una existència; però no podem provar que alguna cosa no existeix. Però, és aquell que afirma l'existència d'una entitat qui ha de carregar amb el pes de la prova. Per a una persona racional, la manca de cap prova o indici de l'existència d'una entitat és una raó suficient per no creure en la seva existència. Les persones racionals no són agnòstic sobre l'existència de cavalls o elefants voladors, simplement no creu en la seva existència perquè no hi ha cap prova a favor de la seva existència ni la seva existència serviria per explicar cap fenomen conegut. En aquest sentit tampoc cap déu no existeix, perquè no hi ha cap prova mínimament acceptable de la seva existència i la seva existència no seria un factor explicatiu de cap fet conegut.
Aquesta campanya ha generat polèmica especialment entre creients. No conec cap cas que per contradir la campanya es presentin proves o demostracions de l'existència de Déu. En molts casos el creient es preocupa d'afirmar quin és el seu Déu (el Déu que perdona, el Déu de Jesús...) i quin altre Déu creu ell que no existeix (el venjatiu, sàdic, botxí, jutge...). El símbol de Nicea-Constantinoble parla del Déu en el qual creuen molts cristians i diu:
"Crec en un Déu, Pare tot poderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles. I en un sol Senyor Jesucrist, Fill unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles. Llum de Llum, Déu veritable de Déu veritable; engendrat, no pas creat, consubstancial amb el Pare, per qui han estat fetes totes les coses. El qual, per nosaltres, els homes i per la nostra salvació, davallà dels cels. I s’encarnà de l’Esperit Sant i de la Verge Maria, i es féu home. També per nosaltres fou crucificat sota Ponç Pilat, patí i fou sepultat. I ressuscità el tercer dia segons les Escriptures; se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare. I tornarà a venir amb glòria a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi. Crec també en l’Esperit Sant, Senyor i vivificador, que procedeix del Pare, el qual junt amb el Pare i el Fill, és adorat i glorificat, i parlà per boca dels profetes. Crec en l’Església una, santa, catòlica i apostòlica. Reconec un sol baptisme per a remissió dels pecats. I espero la resurrecció dels morts i la vida en el món futur. Amén."
Potser seria necessari concretar que un dels déus que amb molta probabilitat no existeix és aquest Déu del Símbol de Nicea-Constantinoble. Ni el món necessita d'un Déu creador ni els humans que volen gaudir de la vida necessiten creure en un Déu, Pare tot poderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles. Ni creure en un sol Senyor Jesucrist, Fill unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles. Llum de Llum, Déu veritable de Déu veritable; engendrat, no pas creat, consubstancial amb el Pare, per qui han estat fetes totes les coses. Ni tampoc necessiten creure que Jesucrist, per nosaltres, els homes i per la nostra salvació, davallà dels cels; i s’encarnà de l’Esperit Sant i de la Verge Maria, i es féu home. Tampoc cal creure que per nosaltres fou crucificat sota Ponç Pilat, patí i fou sepultat ressuscità el tercer dia segons les Escriptures; ni que se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare. Tampoc crec que tornarà a venir amb glòria a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi. Ni crec tampoc en l’Esperit Sant, Senyor i vivificador, que procedeixi del Pare, el qual junt amb el Pare i el Fill, és adorat i glorificat, ni que parlà per boca dels profetes. No crec en l’Església una, santa, catòlica i apostòlica. No reconec ni un sol baptisme per a remissió dels pecats. Ni espero la resurrecció dels morts ni la vida en el món futur d'ultratomba. Ni dic Amén.
Quan algú et demana si creus en l'existència d'alguna cosa sembla bo preguntar per la definició d'aquesta entitat. Naturalment que en el cas de Déu el problema es complica. Per a molts creients Déu no és cap cosa o entitat i els pot semblar fins i tot blasfem parlar de "concepte de Déu" o de "definició de Déu". Però pot ser útil explicar que el dret a la llibertat religiosa inclou el dret a no tenir cap religió, i que l'ateisme no és cap religió. Ser ateu és intentar ser racional en les nostres creences i accions, tenir una concepció científica del món i intentar gaudir de la vida (d'aquesta vida humana, no d'una probablement inexistent vida d'ultratomba) i deixar de preocupar-se de pseudoproblemes teològics.
Potser seria necessari concretar que un dels déus que amb molta probabilitat no existeix és aquest Déu del Símbol de Nicea-Constantinoble. Ni el món necessita d'un Déu creador ni els humans que volen gaudir de la vida necessiten creure en un Déu, Pare tot poderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles. Ni creure en un sol Senyor Jesucrist, Fill unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles. Llum de Llum, Déu veritable de Déu veritable; engendrat, no pas creat, consubstancial amb el Pare, per qui han estat fetes totes les coses. Ni tampoc necessiten creure que Jesucrist, per nosaltres, els homes i per la nostra salvació, davallà dels cels; i s’encarnà de l’Esperit Sant i de la Verge Maria, i es féu home. Tampoc cal creure que per nosaltres fou crucificat sota Ponç Pilat, patí i fou sepultat ressuscità el tercer dia segons les Escriptures; ni que se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare. Tampoc crec que tornarà a venir amb glòria a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi. Ni crec tampoc en l’Esperit Sant, Senyor i vivificador, que procedeixi del Pare, el qual junt amb el Pare i el Fill, és adorat i glorificat, ni que parlà per boca dels profetes. No crec en l’Església una, santa, catòlica i apostòlica. No reconec ni un sol baptisme per a remissió dels pecats. Ni espero la resurrecció dels morts ni la vida en el món futur d'ultratomba. Ni dic Amén.
Quan algú et demana si creus en l'existència d'alguna cosa sembla bo preguntar per la definició d'aquesta entitat. Naturalment que en el cas de Déu el problema es complica. Per a molts creients Déu no és cap cosa o entitat i els pot semblar fins i tot blasfem parlar de "concepte de Déu" o de "definició de Déu". Però pot ser útil explicar que el dret a la llibertat religiosa inclou el dret a no tenir cap religió, i que l'ateisme no és cap religió. Ser ateu és intentar ser racional en les nostres creences i accions, tenir una concepció científica del món i intentar gaudir de la vida (d'aquesta vida humana, no d'una probablement inexistent vida d'ultratomba) i deixar de preocupar-se de pseudoproblemes teològics.
